L'AIGUA COM A RECURS LIMITAT

CAUSES DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA

L’aigua de la que disposem els humans és sana. Quan diem que una aigua és sana ens referim a que és possible beure-la, per tant que és potable. Si embrutem aquesta aigua de manera natural, com per exemple amb les conseqüències d’un desastre natural, o de manera artificial, amb conseqüències d’actes humans; l’aigua deixa de ser potable i passa a ser impossible que s’ingereixi i es converteix en nociva. La gran majoria de contaminació és provocada per les repercussions d’accions humanes, normalment la industrialització. Aquesta diposita gran part dels seus rebutjos químics i físics a les aigües dels rius, les quals desemboquen al mar. Aquests químics solen ser detergents, petrolis o substàncies perjudicials per la fauna aquàtica, i com a conseqüent pel consum humà.  Es considera contaminada una aigua quan la seva composició original ha estat alterada i resulta impossible per al consum humà i animal. Per si sola l’aigua té una capacitat de depuració però no sempre acaba tan neta o pura com ho estava abans.

L'aigua es contamina fundamentalment per les següents causes:

ｷ      Contaminació industrial

ｷ      Contaminació agrícola i ramadera

ｷ      Contaminació urbana i domèstica

ｷ      Contaminació del mar

Elements químics (metalls, no metalls, metal·loides com el mercuri, l'arseni, el plom...)

Contaminació marina

La contaminació marítima es defineix com a intruducció que fa l'home en el mar ja sigui la introducció d'energia com substàncies. Algunes d' aquestes substàncies o energies són llençades directament al mar o també poden arribar indirectament des de rius o llacs.

Una de les causes més comunes de la contaminació marina és el petroli que a causa dels accidents petrolers, provoca una alta contaminació en l'aigua marina; els accidents de navegació també han esdevenit causants de la contaminació marítima.

ESTUDI DEL BOSC DE RIBERA

1)    La vora dreta del riu és aquella que quan mires en quina direcció va al riu queda al costat dret  .

2)    La temperatura de l’aigua del riu influeix en tenir o no un bosc de ribera en el fet de que augmenti al estar descobert, o que disminueixi si esta cobert per tal bosc.

3)    Algunes de les característiques del bosc de ribera són les següents: Tenen vegetació a banda i banda dels cursos fluvials, el que vol dir que estan sobre sòls que acostumen a estar amarats d’aigua; una altra és que normalment aquesta vegetació són boscos caducifolis, el que vol dir que la fulla de tals arbres cau en una època determinada de l’any; La següent és que rarament els falta aigua i que per tant tenen un gran cabal d’aigua; també és una zona molt rica en minerals gràcies als sediments que s’hi dipositen; així com la seva vegetació s’ha anat adaptant a les freqüents inundacions del riu.

4)    Les causes de que el cabal sigui més gran o disminueixi va associat amb les èpoques de pluja que pateix la zona mediterrània, i al tenir tants canvis de temperatura associats al clima donat en el nostre territori. Com a conseqüència tenim doncs que les pluges incrementin indirectament el cabal del riu, i així successivament cada any.

ESTUDI FISICO-QUÍMIC DE L’AIGUA DEL RIU

1)    En molts estudis d'investigació s'ha arribat a una conclusió,  que afirma que el factor responsable d'un alt nivell en nitrats, ja que el nitrogen és un dels principals contaminants de les aigues del riu, el responsable d'aquests alts nivells    en l'aigua dels rius, és l'agricultura.

2)

3)L' aigua quan fa calor , el gel es fon i si escalfem aigua  veiem que s'evapora, aquí veiem un clar exemple del canvi de temperatura que té l'aigua. Quan parlem d'evaporació s'aplica calor a una font d'aigua, aquesta canvia d'estat liuid a gas

Existeix un altre procés de canvi de temperatura denominat,  condensació , en el qual l'aigua en estat gasós ( Vapor d'aigua )  pren

 contacte amb una superfície freda, on canvia l'estat per un estat líquid, un clar exemple és quan el gas o vapor d'aigua dins de la nostra habitació entra en contacte amb una superfície freda, com ho és el vidre de la finestra d'aquesta. Podem observar com s'escorre de vegades l'aigua líquid pel vidre.

4)

L'aigua freda guarda mes oxigen dissolt perquè en estar freda les molècules O2 tenen a moure amb menor velocitat dins de la mateixa , a l' escalfar l'aigua s'augmenta l'energia de les molècules aquestes es mouen més ràpid i per tant es perden del si del líquid ( aigua )

5)

 (Hem tingut certs problemes amb la imatge escollida. Quan puguem arreglar el  problema facilitarem la imatge a l'entrada. Disculpeu les molèsties.)

ESTUDI DELS MACROINVERTEBRATS DEL RIU

  1)

 Dugèsid adult

Lumbrícids adults i larves

 Limneids adults

 Sangoneres, larves (erpobdèl·lids)

Gammàrids adults (Cranc americà)

 Sabaters

Cuques de capsa

Efemèrids

2) Alguns d’aquests animals són indicadors biològics perquè ens indiquen les pertorbacions que es produeixin en el medi que estudiem, les quals són imperceptibles a l’ull humà i per tant utilitzem als animals aquàtics com a mètode d’estudi. Si els animals de la zona a estudiar són sensibles a tals pertorbacions, o s’hauran mort o hauran marxat de la zona, fet que ens indica que s’ha produït tal pertorbació; d’altra banda si es produeix l’alteració, els animals que siguin resistents a ella s’hauran quedat a l’aigua on ha passat. Per això diem que els animals aquàtics són indicadors biològics o bioindicadors.

3) Planàries (dugèsids)

Lumbricits (vermells)

Limneids

Sangoneres (erpobdèl·lids)

Gammàrits (Cranc americà)

Heteropters (Sabaters)

Cucs de capsa

Nemúrids

4) La qualitat ecològica del riu segons la seva fauna és de nivell mediocre pujant a mitjà. La fauna de la zona del riu és bastant resistent a les alteracions i no presenta massa individus que puguin patir danys greus davant tals pujades sobtades de diòxid de carboni. Així doncs podem dir que té una bona qualitat i que és estable, i que els animals representen aquest nivell ecològic.

5) Per  poder atrapar les mostres de fauna del riu vam haver de posar-nos dins l’aigua, i aixecar les pedres del fons del riu per comprovar si hi havia algun animal vivint-hi a sota. Llavors amb unes xarxes de tela i unes pinces vam recollir els animals i els vam dur dins uns recipients allargats amb aigua per tal que poguessin  nedar allà i nosaltres els poguéssim observar.