CAUSES
DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
L’aigua de la que disposem
els humans és sana. Quan diem que una aigua és sana ens referim a que és
possible beure-la, per tant que és potable. Si embrutem aquesta aigua de manera
natural, com per exemple amb les conseqüències d’un desastre natural, o de
manera artificial, amb conseqüències d’actes humans; l’aigua deixa de ser potable
i passa a ser impossible que s’ingereixi i es converteix en nociva. La gran
majoria de contaminació és provocada per les repercussions d’accions humanes,
normalment la industrialització. Aquesta diposita gran part dels seus rebutjos
químics i físics a les aigües dels rius, les quals desemboquen al mar. Aquests
químics solen ser detergents, petrolis o substàncies perjudicials per la fauna
aquàtica, i com a conseqüent pel consum humà.
Es considera contaminada una aigua quan la seva composició original ha
estat alterada i resulta impossible per al consum humà i animal. Per si sola
l’aigua té una capacitat de depuració però no sempre acaba tan neta o pura com
ho estava abans.
L'aigua es contamina fundamentalment per
les següents causes:
キ
Contaminació industrial
キ
Contaminació agrícola i ramadera
キ
Contaminació urbana i domèstica
キ
Contaminació del mar
Elements químics (metalls, no metalls,
metal·loides com el mercuri, l'arseni, el plom...)
Contaminació
marina
La contaminació marítima
es defineix com a intruducció que fa l'home en el mar ja sigui la introducció
d'energia com substàncies. Algunes d' aquestes substàncies o energies són
llençades directament al mar o també poden arribar indirectament des de rius o
llacs.
Una de les causes més
comunes de la contaminació marina és el petroli que a causa dels accidents
petrolers, provoca una alta contaminació en l'aigua marina; els accidents de
navegació també han esdevenit causants de la contaminació marítima.
ESTUDI
DEL BOSC DE RIBERA
1)
La vora dreta del riu és aquella que quan
mires en quina direcció va al riu queda al costat dret .
2)
La temperatura de l’aigua del riu influeix en
tenir o no un bosc de ribera en el fet de que augmenti al estar descobert, o
que disminueixi si esta cobert per tal bosc.
3)
Algunes de les característiques del bosc de
ribera són les següents: Tenen vegetació a banda i banda dels cursos fluvials,
el que vol dir que estan sobre sòls que acostumen a estar amarats d’aigua; una altra
és que normalment aquesta vegetació són boscos caducifolis, el que vol dir que
la fulla de tals arbres cau en una època determinada de l’any; La següent és que
rarament els falta aigua i que per tant tenen un gran cabal d’aigua; també és
una zona molt rica en minerals gràcies als sediments que s’hi dipositen; així
com la seva vegetació s’ha anat adaptant a les freqüents inundacions del riu.
4)
Les causes de que el cabal sigui més gran o
disminueixi va associat amb les èpoques de pluja que pateix la zona
mediterrània, i al tenir tants canvis de temperatura associats al clima donat
en el nostre territori. Com a conseqüència tenim doncs que les pluges
incrementin indirectament el cabal del riu, i així successivament cada any.
ESTUDI
FISICO-QUÍMIC DE L’AIGUA DEL RIU
1) En molts estudis d'investigació
s'ha arribat a una conclusió, que afirma
que el factor responsable d'un alt nivell en nitrats, ja que el
nitrogen és un dels principals contaminants de les aigues del riu, el
responsable d'aquests alts nivells en l'aigua dels rius, és l'agricultura.
2)
3)L' aigua quan fa calor , el gel es fon i si
escalfem aigua veiem que s'evapora, aquí
veiem un clar exemple del canvi de temperatura que té l'aigua. Quan parlem
d'evaporació s'aplica calor a una font d'aigua, aquesta canvia d'estat liuid a
gas
Existeix un altre procés de canvi de temperatura
denominat, condensació , en el qual
l'aigua en estat gasós ( Vapor d'aigua )
pren
contacte amb
una superfície freda, on canvia l'estat per un estat líquid, un clar exemple és
quan el gas o vapor d'aigua dins de la nostra habitació entra en contacte amb
una superfície freda, com ho és el vidre de la finestra d'aquesta. Podem
observar com s'escorre de vegades l'aigua líquid pel vidre.
4)
L'aigua freda guarda mes oxigen dissolt perquè en
estar freda les molècules O2 tenen a moure amb menor velocitat dins de la
mateixa , a l' escalfar l'aigua s'augmenta l'energia de les molècules aquestes
es mouen més ràpid i per tant es perden del si del líquid ( aigua )
5)
(Hem tingut certs problemes amb la imatge escollida. Quan puguem arreglar el problema facilitarem la imatge a l'entrada. Disculpeu les molèsties.)
ESTUDI
DELS MACROINVERTEBRATS DEL RIU
1)
Dugèsid adult
Lumbrícids adults i larves
Limneids adults
Sangoneres, larves (erpobdèl·lids)
Gammàrids adults (Cranc
americà)
Sabaters
Cuques
de capsa
Efemèrids
2)
Alguns
d’aquests animals són indicadors biològics perquè ens indiquen les pertorbacions
que es produeixin en el medi que estudiem, les quals són imperceptibles a l’ull
humà i per tant utilitzem als animals aquàtics com a mètode d’estudi. Si els
animals de la zona a estudiar són sensibles a tals pertorbacions, o s’hauran
mort o hauran marxat de la zona, fet que ens indica que s’ha produït tal
pertorbació; d’altra banda si es produeix l’alteració, els animals que siguin
resistents a ella s’hauran quedat a l’aigua on ha passat. Per això diem que els
animals aquàtics són indicadors biològics o bioindicadors.
3)
Planàries
(dugèsids)
Lumbricits (vermells)
Limneids
Sangoneres (erpobdèl·lids)
Gammàrits (Cranc americà)
Heteropters (Sabaters)
Cucs de capsa
Nemúrids
4)
La
qualitat ecològica del riu segons la seva fauna és de nivell mediocre pujant a
mitjà. La fauna de la zona del riu és bastant resistent a les alteracions i no
presenta massa individus que puguin patir danys greus davant tals pujades sobtades
de diòxid de carboni. Així doncs podem dir que té una bona qualitat i que és
estable, i que els animals representen aquest nivell ecològic.
5)
Per
poder atrapar les mostres de fauna del
riu vam haver de posar-nos dins l’aigua, i aixecar les pedres del fons del riu
per comprovar si hi havia algun animal vivint-hi a sota. Llavors amb unes
xarxes de tela i unes pinces vam recollir els animals i els vam dur dins uns
recipients allargats amb aigua per tal que poguessin nedar allà i nosaltres els poguéssim
observar.