Les aigües de la discòrdia (activitat no. 3)

• LL 'aigua de la discòrdia:

1- <<Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d’aquesta afirmació.

És veritat que en el món cada vegada hi ha menys aigua, es pot dir que (sense aigua no hi ha vida possible). Pel que fa l'escassetat d'aigua potable a la qual s'enfronta la humanitat és molt important i preocupant, ja que l’aigua és essencial en la nostra vida quotidiana : des de l'aigua per beure, higienitzar o rentar la roba, per a reg de cultius així com per poder fabricar productes de consum humà ja que la majoria dels processos productius necessiten alguna quantitat d'aigua. Les causes que generen aquest problema és que l'aigua potable és un recurs finit pel que es pot esgotar, llavors si es gestiona malament es redueix encara més.

2- Doneu un parell de raons per les quals l’aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes.

L'aigua cada vegada te més importancia en las societats humanes ja que com hem dit  és present en les nostres vides, i això implica que la utilització d’aquesta sigui abundant, ens afavoreix i aporta un millor estil de vida, tant en les persones, com els animals, i les plantes.

Podem dir que l’aigua cada vegada és més important per les persones i pels éssers vius, ja que cada cop apareixen més accions que requereixen la utilització de l’aigua.

3- Enumereu les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.

El Banc Mundial, proposa:

• - una bona gestió dels recursos per tal de que les crisis ambientals no perjudiquin la

 economia del país.

• - protegir la qualitat de l’aigua amb el fi de garantir la sanitat pública.

-  un desplaçament de més de 24.000 persones de terres pobles (els quals no tenen aigua   

  potable ni electricitat).

• - la distribució dels recursos hídrics en múltiples usos.

 Etc.

· Està molt bé que es preocupin per les persones i per la restauració del medi ambient a més és una cosa positiva es desplacin per ajudar als països menys desenvolupats ja que no tenen al seu abast aigua potable ni electricitat i que hi hagui persones que sàpiguen distribuir l’aigua per poder garantir els serveis mínims sense que generi una mala economia al país per culpa de l’aigua.

Els usos de l'aigua

Cada vegada la necessitat de l'aigua és més gran i a la vegada els recursos es van limitant, a causa de la desigualtat de l'aigua al planeta.

Usos de l'aigua

Principalment la ramaderia i l'agricultura consumeixen un important consum d'aigua, en el cas de la ramaderia, es necessita molta aigua per a l'alimentació dels animals i la neteja d'estables. L'agricultura és també l'altra activitat humana que consumeix un alt consum d'aigua, a causa del regadiu. Cal saber que molta d'aquesta aigua, es perd per evaporació i no es pot recuperar.

Indústria

En segon lloc trobem el consum de l'aigua per ús industrial, com el més important després de la ramaderia i l'agricultura. L'aigua s'utilitza per a la refrigeració de les màquines, per rentar... les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les siderúrgiques i també les papereres.

L'aigua domèstica

 L'aigua domèstica és l'aigua que utilitzem en les nostres llars, la quantitat d'aigua que nosaltres utilitzem i consumim varia segons el nivell de vida del país on vivim. A la Comunitat Europea per exemple, es calcula que cada habitant pot arribar a gastar aproximadament una mitjana de 150 litres diaris, però a altres llocs poc com l'índia o sud-Àfrica la mitjana només arriba als 25 litres.

El lleure

 Els jardins públics i privats, la gespa, els camps de golf, els horts, les piscines... comporten una despesa molt elevada d'aigua, i es perd per evaporació. Un camp de golf per exemple amb unes dimensions mitjanes arriba a consumir tanta aigua com una ciutat d'unes 15.000 persones. El fet que hi hagi fonts i parcs aquàtics, l'aigua també es veu malversada

EL CICLE DE L'AIGUA

Hem escollit aquest vídeo per que creiem que és un vídeo molt explicatiu i amb imatges que ajuden a comprendre el cicle de l'aigua. El vídeo és un recull d'imatges que mostren el cicle de l'aigua amb explicacions a peu de fotos. Creiem que les imatges ajuden a comprendre més les explicacions que es dónen. Aquest és un dels molts motius pels quals creiem que és més amena, ja que en comptes dels típics dibuixos són fotografies reals. Esperem que sigui del vostre grat.

Els riscos sísmics

Els riscos sísmics són aquells que es produeixen en zones on hi ha una gran activitat tectònica, principalment al límit de les plaques. Tenen capacitat de causar danys greus en molt poc temps, i els seus efectes principals són els següents: sotragades del sòl i dels edificis, és on  es causa la majoria de les víctimes; desplaçaments superficial del terreny, esllavissades de terres i tsunamis o sismes submarins. Tot i així h i han varis factors que incrementen el la probabilitat de risc, com són:

-       Grans aglomeracions humanes en les zones de fractura o sòls poc consolidats.

-       La pobresa de zones on hi ha molt probabilitat de risc i abunda la poca qualitat dels edificis, per tant és més fàcil que es puguin ensorrar.

-       La destrucció en sentit econòmic als països rics. Molts terratrèmols han deixat poblacions totalment incomunicades de llum, gas i/o electricitat, o fins i tot de comunicació.

Els riscos sísmics es poden preveure observant les variacions com ara  sotragades, deformacions del sòl, modificacions dels camps magnètics, etc. Tot i així els terratrèmols no es poden preveure d’una manera precisa al 100% quan exactament passarà. L’única manera de prevenir-los són preveure en quines zones és més possible que n’hi hagin i prendre mesures per reduir el més possible els danys i víctimes.

RISCOS CAUSATS PER DEFORMACIONS

Els plecs o fractures a les falles són deformacions permanents que alteren les característiques naturals del terreny i que comporten certs riscos per a la població i les seves infraestructures. Es poden distingir dos tipus de deformacions:

-       Les grans deformacions tectòniques són aquelles que determinen les característiques principals de la superfície en molts terrenys, no solen causar grans desastres econòmics ni víctimes, per prevenir-los l’únic que cal fer és saber la història geològica del terreny

-       Les petites deformacions solen tenir més importància ja que són més agressives i tenen efectes de curt termini. Per prevenir-les és necessari  estudiar la disposició de les fractures incloent-hi petites falles, les diàclasis d’origen divers i l’esquistositat.

RISCOS ASSOCIATS A L'EROSIÓ

·         - L'erosió: és el procés de degradació i de transformació de materials d'una zona degudes als agents evacuadors que intervenen en el processos geològics externs com ara les glaceres, el vent, les aigues superficials, etc.

- L' erosió te dos motius per constituir un risc:

 · Per la pèrdua de recursos que porta associada: la perdua del sòl és la més important per el desenvolupament de la vegetació, als ecosistemes i els cultius. L'erosió destrueix fàcilment el sòl, es produeix la desertització per causa de l'arrossegament de la capa més superficial.

 · Per l'acció dels materials que són mobilitzats: constitueix un risc important quan  les aigues superficials arranquen i transporten grans quantitats de sediments, ja que poden omplir (reblir) preses o centrals hidroelèctriques, augmnentt de la taxa de sedimentació litoral etc. Els rius poden bloquejar el flux de l'aigua a la lletra i provocar inundacions sobtades en el cas d'eventuals crescudes.

·         - Factors de incrementen els riscos: es destaque l'escassetat del terreny, els escabrosos pendents, l'existència d'un clima àrid ... que comporten l'eliminació de la coberta vegetal o l'ús i el maneig inadequat del terreny.

·         - Mesures bàsiques de prevenció: determinar l'ús més adequat del terreny em funció de la seca sensibilitat a l'erosió i reforestar o amargenar i mantenir les cobertes de vegetació en els vessants.

RISCOS ASSOCIATS A PROCESSOS GRAVITACIONALS

-  A diferència de l'erosió en aquest procesos no actua un agent de transport (gel, vent, aigua..), el contrari amb lo que succeeix amb las erupcions volcàniques i els terratrèmols, aquests fenòmens poden ser  evitats i previstos de forma eficaç.

Els moviments de materials en els vessants en pendent succeeixen amb relativa freqüència , poden ser deguts per causes naturals o per l'activitat humana sobre el terreny.

·         - La perillositat dels desplaçaments gravitacionals es deu a dos aspectes, que són:

· El fet que el mateix terreny sobre el qual s'assenten aquests persones, infraestructures, etc., es desplaci pel pendent

· La possibilitat que els materials que es desplacen colpegin, arresin o sepultin persones cultius, edificacions, etc.

·         En tots dos aspectes, els danys que es produeixen i la intensitat del desplaçament, dependran de la velocitat i de la dimensió de la massa que es desplaci.

·         - Prevenció dels riscos causat per el processos gravitacionals:

  A. Reducció de la inclinació del talús.

  B. Eliminació de pes en el cap i addició al peu.

  C. Reforç i pes e el peu del talús.

                D. Drenatge.

             E. Reforç amb ancoratges.

·         - Factors que incrementen els riscos gravitacionals:

 La perillositat dels riscos es variable i hi influeix sobretot en el fet de la base del talús o a   

sobre, hi hagi activitat humana , cultius o propietats de gran valor. Fins i tot els desplaçaments gravitacionals petits o lents poden suposar un risc elevat.

  

                                                                                                                    

RISCOS ASSOCIATS AL TIPUS DE SUBSÒL      

- Diverses causes, poden afavorir fenòmens que inestabilitzen alguns terrenys que presenten roques i formacions geològiques, aquests fenòmens poden arribar a provocar greus riscos per els humans que hi ha ubicats, per a les vies de ferrocarril i per a les carreteres.

- Els principals riscos associats a aquests fenòmens són:

· Els riscos causats pels sòls expansius: el seu inflament pot inestabilitzar els fenòmens de les construccions. (canvien significativament de volum en incorporar aigua)

· Els riscos causats per la subsidència o enfonsament del terreny: la subsidència (descensos lents i continuats del sòl), és un procés que origina pèrdues econòmiques però generalment no provoca víctimes, pot ocasionar danys en las construccions i en les vies de comunicació, inundacions en zones baixes etc. Es pot produir  per diverses causes i per diverses escales (tremolors sísmics, processos tectònics...)

· Els riscos deguts a les formacions càrstiques: la subsidència o l'enfonsament brusc del terreny i petits terratrèmols poden ser generats per la dinàmica i la morfologia dels terrenys calcaris.

                                                                                                              

     RISCOS ASSOCIATS A LA DINÀMICA FLUVIAL

La inundació: Entenem com a inundació quan el cabal comença a aguantar. Les inundacions són causades quan en un terreny que no està submergit, llavors l'aigua cobreix aquest terreny i en diem inundació o avinguda. Aquest fet és causat, ja que el riu rep aportacions d'aigua on se superen les capacitats d'emmagatzemament i altres com el desguàs i la infiltració de la conca.

Per a la configuració del relleu i per la determinació de les característiques per una fertilitat del sòl cap a les hortes fluvials, s'ha de constituir un fenomen el qual succeeix periòdicament en rius molt coneguts com l'Ebre,Mississipí o el Nil. Moltes de les inundacions tenen un caràcter ocasional, és a dir, triguen bastant de temps a tornar-se a repetir i són molt perilloses a causa de l'ocupació humana.

Trobem quatre efectes catastròfics principals:

Pèrdua de vides humanes. Més important, com més gran sigui la població en els marges fluvials.

Pèrdua de collites i de ramaderia

Pèrdues econòmiques. Sobretot en la indústria i en comerç

Deteriorament de les infraestructures

Riscos associats als processos litorals

Aquests riscos són causats principalment a l'acció que fa el mar sobre les roques i també de la distribució dels sediments a la costa. Tenen quatre factors que els determinen i són els següents:

Les condicions meteorològiques. Precipitacions intenses en cas de les pluges torrencials o gota freda-

El desgel. Acumulació de gel i neu en zones muntanyoses, a causa d'un augment de la temperatura. El risc pot elevar-se si es coincideix amb pluges abundants.

Les inundacions costaneres. Nivell inesperat a causa del nivell del mar i els tsunamis.

El trencament brusc de dics naturals

Causes antropògenes. Trencament de preses les quals estaven mal construïdes, la impermeabilització de terrenys, desforestació i l'ocupació de lleres d'inundacions.

Riscos associats a la dinàmica atmosfèrica. Les pluges torrencials, i els fenòmens que són causats per la força del vent com per exemple vendavals, els ciclons tropicals o els tornados, són riscos que causen grans catàstrofes en zones on s'esdevenen.

Els vendavals són ratxes de vent amb una velocitat molt elevada que poden provocar la caiguda de molts arbres i poden causar danys a les collites.

Galernes. Són vents de component nord que ocasionen pèrdues materials i en alguns casos també humans.

Els ciclons tropicals. Un cicló tropical és una tempesta molt violenta que neix mitjançant un escalfament d'aire en zones d'aigües calentes molt properes a l'equador i causen forts vents i pluges abundants. Aquests ciclons poden causar moltes morts com pèrdues econòmiques.

Com es forma un cicló tropical?

Perquè un cicló pugui formar-se principalment la temperatura ha de ser d'uns 26 °C. Aquesta temperatura causa humitat i el vent circula cap a un mateix centre. Aquests vents van bufant en els dos hemisferis i es troben els dos prop l'equador on s'uneixen i s'origina la baixa pressió.

A la zona de baixa pressió el vent flueix i l'aire puja molt humit i calent. Aquest aire humit es condensa i causa forts vents que van girant en forma d'espiral pel centre. En l'hemisferi nord per exemple, la forma de rotació és en direcció contrària, en canvi a l'hemisferi sud es gira en direcció oposada.

L'ull del cicló de l'huracà és una zona diguem-ne de calma, amb un diàmetre de 15 a 20 km que està envoltada de densos núvols, pluges i vents d'alta intensitat

ELS RISCOS VOLCÀNICS

ELS RISCOS VOLCÀNICS

Els riscos volcànics són un dels tipus de risc natural que causen més danys a la societat actual. Un dels principals motius en són les conseqüències que provoquen. Una erupció volcànica pot arribar a alliberar una erupció volcànica és igual o major a la que té un terratrèmol de grau 6 o 8,5, però així com el terratrèmol l’allibera en un cop sobtat, l’erupció volcànica l’allibera més lentament.

Aquest és un mapa de les zones del planeta on hi ha situats volcans i on és més probable que hi hagin erupcions, els volcans de color verd, resten inactius, en canvi els de color vermell, estan actius:

 

Podem veure que la majoria de volcans estan situats en els límits de les plaques terrestres, per tant vol dir que els volcans són punts on hi han gran risc de que el magma pugi i per tant formin volcans actius, per tant els volcans són punts on el magma del nucli terrestre puja i forma una erupció.

Els volcans són molt perillosos per diferents aspectes, com per exemple :

-       L’explosivitat dels volcans: com més alta sigui la viscositat del magma o la quantitat de gasos volàtils, produeix explosions molt més violentes. També poden incrementar la seva explosivitat altres factors com aigües subterrànies que entrin en contacte amb el magma.

-       Els tipus de productes expulsats: en l’explosió d’un volcà grans trossos de roca són llançats molt lluny, tant que poden arribar fins i tot als 1.000km de distància. Això els converteix en grans projectils que poden arribar a destrossar grans edificis. També poden expulsar gasos molt tòxics com el CO2, el CO, o l’H2S (òxids de sofre), que són capaços de produir un gran nombre de víctimes en poblacions properes a l’erupció.

-       Els lahars: són colades de fang i roca que es congelen a causa d’una erupció o altres factors que rodolen avall el con volcànic, i que poden augmentar la perillositat dels volcans.

-       Les colades de lava: quan el magma és molt fluid i conté pocs gasos  es formen grans colades de lava que arriben com a molt a 30km de distància, però que provoquen molt dany material i cobreixen el terreny de lava.

L’única manera de prevenir aquestes grans catàstrofes naturals és preveient quan hi ha possibilitat de que un volà entri en erupció i evitar-ne víctimes i així evitar grans danys. Tot i així els científics no poden calcular al 100% quan pot haver-hi activitat volcànica, però estudiant certs factors poden obtenir una idea aproximada de quan s’apropa una erupció volcànica. Tot seguit us mostrarem quins són els factors que s’estudien:

-       Si augmenta el moviment sísmic d’un volcà o a prop.

-       Elevacions del terreny associades a l’ascens de magma.

-       Variacions en els camps magnètics, elèctric o del flux tèrmic.

-       Anomalies en el valor de la gravetat que es produeixen quan puja magma cap a la superfície.

-       Fumaroles d’aigües termals per detectar canvis químics relacionats amb l’ascens del magma.

 Seguidament teniu el link d'un vídeo sobre els volcans, les seves erupcions i riscos

https://www.youtube.com/watch?v=xVJ4A3k7BHI